Avui els alumnes de quart hem visitat la Fortalesa de la Reina Isabel II, popularment coneguda com La Mola, una de les majors fortaleses europees construïdes al segle XIX. Aquesta es troba a una península que està situada en el punt més oriental d’Espanya i que va ser concebuda per defensar el port de Maó. Així que, tenim l’honor d’haver estat per un moment les persones que estàvem més a l’orient del territori espanyol.
En Carlos Salort, exalumne del nostre centre, ha estat el nostre guia, i ens ha acompanyat als llocs més impressionants del recinte, explicant-nos amb un llenguatge planer i entenedor dades històriques i curiositats que han fet que la visita fos força atractiva i interessant.
Tot i que la fortalesa té una història molt llarga, ens hem centrat en l’època de la Guerra Civil i la postguerra sense deixar de banda altres aspectes interessants del seu passat. La veritat és que la Mola té molts llocs impressionants: la llarga i fascinant galeria espitllerada, l’interior del profund fossat, l’hornabec i el seu mirador al port… Però quan hem arribat a La Penita, l’antic centre penitenciari militar que va estar en ús fins al 1970 aproximadament, donant a Menorca una terrible fama que per fortuna avui pocs recorden, ens hem quedat impressionats. Aquests edificis, avui en dia abandonats i ruïnosos ens fan pensar en les persones que aquí van viure suportant les dures condicions de vida del moment i les inclemències de l’hivern i la tramuntana.
Una de les coses què més ens ha cridat l’atenció ha estat el mur que s’utilitzava per afusellar als presos durant el franquisme, on encara s’hi poden veure bales incrustades a les parets de marès.
Per acabar la visita hem entrat a un dels canons Vickers-Armstrong del calibre 38’1 on hem pogut veure tota la seva maquinària i la zona de tir. L’olor de greix ens ha recordat a la sala de màquines d’un vaixell.
Ha estat un magnífic recorregut que ens ha permès descobrir amb més profunditat un dels llocs emblemàtics i carregat d’història de la nostra illa que val la pena conèixer.
